El PP insta al Consell a defender la “singuralidad” del valenciano frente al catalán

El portavoz de coordinación del Grupo Parlamentario Popular en Les Corts, Jorge Bellver ha anunciado este viernes la presentación de una proposición de ley en Les Corts para que el Consell defienda la singularidad de la lengua valenciana en Madrid ante el Consejo de Lenguas Oficiales del Estado.

Esta propuesta solicita que Les Corts insten al Consell “para que defienda de forma contundente y por todos los medios ante el Consejo de Lenguas oficiales del Estado que el idioma valenciano es el oficial en la Comunitat Valenciana y que se trata de un idioma distinto y autónomo de cualquier otra lengua y, en concreto, del catalán”.

Jorge Bellver ha explicado que la propuesta ha sido trasladada al resto de grupos para su firma y que pueda ser debatida en el pleno de la próxima semana. “Es necesario un pronunciamiento rápido para que se utilicen todas las armas posibles para la defensa de nuestra lengua y quede claro que el valenciano es nuestra lengua según recoge el Estatuto de Autonomía y la propia Constitución Española”.

Texto íntegro de la propuesta:

A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES

Els Sindics dels Grups Parlamentaris Popular, Socialista, Compromís, Ciutadans i Podem, baix firmants, a l’empar de l’article 161, punt 5 del Reglament de Les Corts, presenten la següent Proposició no de Llei de tramitació immediata sobre la defensa del valencià i la seua identitat pròpia respecte del català.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

En la vesprada del dia 18 de gener, a través de l’Agència EFE, vam tindre coneixement que “El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha ordenat al Consell de les Llengües Oficials de l’Estat que aclarisca si català i valencià són idiomes distints, en resposta a l’advocat de Barcelona que li va demanar explicacions per la distinció que fan les ‘web’ de l’administració entre els dos.” Afegia el teletip citat que el TSJ de Madrid va estimar la demanda del Lletrat de Barcelona, el senyor Joan Vall, i va declarar “vulnerat el dret del lletrat a què el Consell de les Llengües Oficials de l’Administració General de l’Estat es pronunciara sobre la distinció entre català i valencià”.

Segons pareix, el lletrat va presentar en 2015 una petició al Consell perquè donara una “explicació raonada” sobre els motius pels quals “en web d’òrgans oficials es proposen el català i el valencià com a opcions idiomàtiques diferents”. Transcorreguts tres mesos sense haver aconseguit contestació respecte d’això, l’esmentat advocat va presentar una demanda contenciosa davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va recolzar la Fiscalia, mentres l’Advocacia de l’Estat es va oposar a la mateixa.

El TSJ de Madrid no emet, per tant una resolució sobre la matèria concreta, sinó que declara “vulnerat” el dret fonamental de petició del demandant i ordena a l’administració “donar resposta a la petició formulada”, que ha de contindre “almenys, els termes en què la petició ha sigut presa en consideració per part de l’autoritat o òrgan competent i les raons i motius pels quals s’acorda accedir a la petició o no fer-ho”.

De nou, es posa en dubte la independència idiomàtica i la legitimitat com a llengua autòctona del valencià. I ja està bé. L’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, recordem que té rang de Llei Orgànica, expressa en l’article 6t, punt 1c que “la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià”. En el punt 2n s’afirma que “l’idioma valencià és l’oficial de la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà… Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los”. Finalment, al punt 5t, l’esmentat article 6 obliga a atorgar “… especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”.
La pròpia Constitució Espanyola, d’on “porta causa” nostre Estatut manifesta en el punt 2 de l’article 3, després d’afirmar que “el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat”, que “Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord en els seus Estatuts”. Afig, a més, en el punt 3 del mateix article: “La riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.” I això és el que exigim en esta Proposició, respecte i protecció a l’idioma valencià, respecte a la seua identitat independent i autònoma respecte de qualsevol altre.

Estos són els mandats que com a representants del poble valencià hem d’obeir i seguir, sense dubtes, en total claredat. A més de per convenciment propi, per obligació legal i per respecte a les nostres arrels culturals i històriques. D’ací que en total responsabilitat i legitimació es presente la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Primer. Les Corts insten al Consell perquè defenga de forma contundent i per tots els mitjans que tinga al seu abast davant de qualsevol administració o institució i, en este cas, davant del Consell de les Llengües Oficials de l’Estat que, com diu el nostre Estatut, en concordança en la Constitució Espanyola “l’idioma valencià és l’oficial de la Comunitat Valenciana” i que es tracta d’un idioma distint i autònom de qualsevol altra llengua i en concret del català.

Segon. Que en el termini de dos mesos es trasllade a Les Corts del grau de compliment d’este acord.