Síguenos

Fallas

GALERÍA| Las NO fallas de Arrancapins

Publicado

en

Principios de septiembre. Cuando todos deberíamos estar pensando en el final de las vacaciones de verano, la vuelta al cole y esas cosas nos encontramos respirando el ambiente fallero. Las bandas de música se fusionan con el sonido de las chanclas de algún vecino que vuelve de la playa y los puestos de buñuelos compiten con el de las horchaterías.

Había ganas de vivir la fiesta josefina arrebatada por el dichoso covid dos marzos seguidos, pero no todas la comisiones estaban de acuerdo con celebrar unas fallas en septiembre con el mes de marzo ya asomando en el horizonte.

Es el caso de la comisión Arrancapins que tras su «no» plantà muestra en su monumento su disconformidad con la celebración de fallas atípicas y fuera de lugar. Resumiendo, unas no fallas.

Y así lo ha hecho saber a través de su «no» monumento y de un manifiesto que hicieron público en mayo en el que no dejan títere con cabeza:

MANIFEST DE LA FALLA ARRANCAPINS SOBRE LES FALLES EN SETEMBRE
PLANTÀ, OFRENA I CREMA?

En els moments crítics és on una persona amb responsabilitats ha de donar la talla, clar que cal saber de què som responsables i és ací on Carlos Galiana pot tenir una disculpa: no té ni idea. La gestió del món de les falles durant la pandèmia ha estat un seguit d’ocurrències que no van més enllà dels titulars de la premsa ben domesticada.

La darrera ocurrència, la celebració d’un no-se-sap-molt-bé-què al mes de setembre. A sobre el senyor Galiana s’empara amb el suport d’una assemblea de presidents/es als qui, sense cap mena de rubor, va amenaçar amb un document/xantatge que faria empal·lidir el mateix Vito Corleone per a que votaren que “SI”, que si donaven el vist i plau a eixa darrera ocurrència.

“Plantà, ofrena i crema” res més. Això és el que pensa que són les falles el senyor Galiana? Home, li ha faltat la xurreria.

“Plantà” del que siga i de qualsevol manera, a trossos, amuntonades o en fila, és igual; i té igual també el que pensen els artistes què s’ha de fer amb la seua pròpia obra (una abraçada des d’ací a Escif, tens el nostre suport). Cal buidar els magatzems, que hi ha fira. Això si, ofrena, ofrenes, els 5 dies… i al final la crema, òbviament no cal deixar rastre.

Doncs no, senyor Galiana, per al nostre petit reducte faller no són això les falles, i amb tota certesa tampoc ho són per una gran part dels fallers i falleres que mantenen viva la festa a pesar dels dirigents de les seues falles, que mai els han consultat res tot fent de comparsa del disbarat.

Estaria bé que el senyor Galiana es llegís la documentació que exigia la UNESCO i la que es va presentar per la qual es va donar a les falles el títol de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, honor del que tant i tant parla, així sabria que les falles són un cadafal de mil propostes estètiques, mil colors i mil crítiques, on el que res no tenia o podia, criticava al que ho tenia tot i tot ho podia, fora qui fora, la festa és música nostra, de cants, de bandes, de tabal i dolçaina, de guitarró o de guitarra elèctrica, la festa és pólvora que trona i ens du ritme, formes i colors envoltant el seu aroma. La festa és retrobar amics i amigues, convidar-los als nostres casals, obrir les portes a veïns i vianants i deixar que el mestissatge ens faça més rics. Les falles són l’únic element que han tingut moltes persones immigrants per integrar-se en la seua nova societat, fins i tot el lloc on neixen amistats i amors.

La festa és la benvinguda a la primavera, festa pagana perduda en el temps, que hauria d’haver continuat així sense artefactes de cap confessió religiosa. La festa és cultura d’indumentàries, costums i història.

Si no podem tenir tot açò, millor esperar i fer-ho bé.

Doncs tot açò es redueix per al senyor Galiana i amics, en “Plantà, ofrenes i crema”.

La falta de respecte a la festa i els seus actors és tan colossal que el millor que podria fer vostè és deixar-la en pau ja que és incapaç de respectar-la ni de millorar-la, i crega-nos, hi ha molt per millorar.

A qui beneficia aquesta mesura? qui està darrere d’aquesta decisió? qui l’ha pressionat per prendre-la?…

Caldrà dir també que no és sols vostè el responsable d’aquesta desfeta. Certament arribà vostè de retruc al càrrec, no era la primera opció, però qui el va posar ací on està té també una bona part de responsabilitat en la situació; en posar-lo i en mantenir-lo.

De tots és sabut que les falles són una patata calenta que l’esquerra valenciana ha sigut incapaç de gestionar i normalitzar; des de la lamentable actuació del PSOE després les primeres eleccions que va guanyar nomenant Pere Maroto (salut Pere), secretari General de la JCF i deixant-lo als peus dels cavalls en la més absoluta soledat, fins els nostres dies amb les ocurrències de Galiana. Un deute molt gran i molt profund té l’esquerra amb la festa, la mateixa esquerra que ha vist i consentit que la dreta parasités i manipulés la festa, i el món faller, la dreta s’ha valgut d’ella per treure un bon i ben sucós rendiment polític.

Els que ja portem alguns anys en la fermesa de demostrar que una altra festa és possible no confiem, a curt terme al menys, en que l’esquerra que mana a l’Ajuntament, tinga algun propòsit seriós de fer que alguna cosa canvie, ni en el fons ni en la forma, però alguna vegada s’haurà d’ocupar.

Alguna vegada, i donat el caciquisme que impera a les falles, es podria implantar un sistema informàtic per a que fallers i falleres decidiren votant directament sobre els aspectes importants de la festa. Alguna vegada l’esquerra haurà, per exemple, d’obrir el meló de la dona en la festa: què pensa el moviment feminista de les falleres majors? que pensa Compromís? Ja sabem que el PSOE està encantat; passejant amb la seua brusa i el seu mocador ja estan satisfets i Unides Podem no sabrien ni quan són les falles si no fora perquè veuen al calendari que el 19 de març és festa.

Sols podem confiar en totes aquelles persones que en segon plànol polític i/o administratiu, tenen molt clar que hi ha molt a dir i fer, molt que canviar, confiem en totes aquelles falleres i fallers de base, segrestades per l’autarquia de les seues comissions que veuen i creuen que també al seu àmbit una altra festa seria possible i desitjable.

En resum, demanem respecte i dignitat a la nostra festa; si no es pot fer amb plenitud i dignitat, millor no fer res i esperar. Coratge a totes les falleres i fallers i aquelles persones que voldrien aportar, enriquir i retrobar la festa, des de qualsevol posició o àmbit. Sols vosaltres aneu a tornar la dignitat i l’essència de la festa i aneu a forçar als qui han de prendre decisions per a que, definitivament, les prenguen.

Als que no tenen res a aportar o millorar, almenys que no destorben.

21 de maig de 2021
Associació Cultural Falla Arrancapins

Advertisement
Click para comentar

Tienes que estar registrado para comentar Acceder

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Fallas

Esta es la historia, la belleza y las imágenes del espolín Francia

Publicado

en

Espolín Francia fotos historia
El espolín Francia tiene un  diseño con grandes similitudes con el cartonaje Carpio, pues los diseños de esta primera época de la fábrica responden a un esquema de distribución ornamental, cuyo motivo principal se repite a lo largo del tejido con distintas variaciones formando un ramo floral unido a su base.
En esta imagen también se observa cómo el ramo está inscrito, de una forma imaginaria, en un triángulo en cuyo vértice aparece la flor principal.
Los ramos se encuentran enmarcados por guirnaldas formadas por motivos vegetales y florales. Estas guirnaldas son de tipo romboidal y se encuentran distribuidas «al tresbolillo».
Con esta disposición se enlazan los rombos de manera que la parte superior de los mismos se unen con el pie y la cabeza del siguiente. En este diseño la formación romboidal procede de la base del mismo ramo, enlazándose de una forma muy estilizada y delicada y además, completan el dibujo unos ramilletes compuestos de dos flores simétricamente al principal.
Al ser también de la primera generación de espolines, se aprecia cómo la flor es más plana que en épocas posteriores. Al igual que el Carpio, se trata de un diseño muy sencillo, con mucho encanto y sin apenas volumen y su colorido se distribuye a lo largo del dibujo sin apenas matizar recordando a un bordado o incluso un dibujo de mantón de manila. De hecho son tan similares que a veces se confunden entre sí.

¿Quién ha llevado el espolín Francia?

María Berbel, Fallera Mayor Infantil de Valencia de 2009 lo llevó en azul confeccionado por Amparo Fabra

Lourdes Theureau, en color Carmesí y confeccionado por Marian Indumentaria

Mario Fort Campos, Presidente Infantil de Barraca Espadan

Oscar Miralles en precioso azul y confeccionado por Ernesto de Sostoa

Carla Ruiz Vilalta, Fallera Mayor 2024 de la Falla Císcar Burriana

Sonia López Elena, Fallera Mayor 2024 de la Falla Conde Salvatierra – Cirilo Amorós, deslumbrante con su maravilloso espolín Francia el día de su Exaltación.

Espolín Francia Sonia López

Javi Boix Gómez, Presidente de la Falla Avda. 18 de Juliol de Sueca, con su Espolín “Francia”

Un espolín Francia en color verde esmeralda para Javier Vicente Perez, Clavari de la Festa dels Xiquets del Carrer de Sant Vicent, confeccionado como no en “Flor Aigua Coto

El espolín Francia de Sara Soriano Herrero fue confeccionado en los años 70. Adquirido en un anticuario.

Espolín «FRANCIA» en fondo gris listado para Iker Rodríguez Lucas que lució como presidente Infantil de la Falla Mare Nostrum de Sagunto

Susana Remohí Andrés, Fallera Mayor de Valencia 1998

Paloma Redondo Valero, Fallera Mayor de Valencia del año 2000

 

Puedes seguir toda la actualidad visitando Official Press o en nuestras redes sociales: Facebook, Twitter o Instagram.

Continuar leyendo