Extraofficial

¿Qué político valenciano se ha tatuado la falla de la Meditadora?

Publicado

en

Un 5 de junio de 2019 se presentaban las fallas municipales de las Fallas 2020. La conocida como la falla de la Meditadora de los artistas falleros Manolo Martín y José Ramón Espuig, junto con el artista valenciano Escif, eran los encargados de llevar a cabo la falla grande municipal, cuyo presupuesto previsto era de 205.000 euros y su título es ‘Açò també passarà’.

La falla tendría como elemento central una gigantesca estructura que representaba a una mujer meditando en el centro de la plaza y que giraría 360 grados, al compás del movimiento de la Tierra. Una Tierra que meses después sufriría una pandemia que cambiaría el mundo. Y esa falla se convirtió en todo un símbolo de paciencia, calma y esperanza tan necesario en esos días, su imagen en la plaza del Ayuntamiento de València acabó con la mascarilla puesta y dando la vuelta al mundo cuando se suspendían las Fallas 2020 y se decretaba el Estado de Alarma en toda España. se convertiría en «símbolo de paciencia, calma y esperanza tan necesario en estos días».

Su imagen y su título ‘Açó també passarà’ se convirtieron en símbolos que acompañaron a los valencianos en su lucha contra la COVID-19. Ahora, cuando se cumple un año del inicio de la pesadilla seguimos descubriendo estas imágenes convertidas en tatuajes. El concejal de Agenda Digital y expresidente de Junta Central Fallera, Pere Fuset ha compartido este domingo en su perfil de Instagram el tatuaje que ya luce en su brazo con la figura de la Meditadora. Una obra de ‘La tinta que habito’, estudio de tatuajes.

Fuset ha acompañado las imágenes con este texto:

Una vegada un rei va citar a tots els savis i els va dir:

– «He demanat fer un anell amb un diamant. Vull guardar, ocult dins d’ell, paraules que puguen ajudar-me en els moments difícils.

Els que l’ escoltaren eren grans savis que podien haver escrit grans tractats… però pensar un missatge breu que cabera en un anell? Molt difícil. Buscaren als llibres sense trobar res. El rei tenia molt a prop a un ancià molt estimat que havia cuidat d’ell quan la seua mare havia mort, era tractat com de la família i gaudia del respecte de tots. El rei el va consultar i este li va dir:

– “No soc savi, ni erudit però conec el missatge”. L’ancià va escriure en un diminut paper el missatge. Ho va doblegar i li ho va entregar.

– «Guarda-ho en l’anell. Obri-ho només quan no trobes eixida”.

El moment va arribar prompte, el país va ser envaït i fugia a cavall per a salvar la seua vida, mentre els seus enemics el perseguien. Va arribar front a un precipici i desesperat va traure el paper, el va obrir i va trobar un missatge tremendament valuós… Simplement deia “Açò també passarà”.

En eixe instant fou conscient que planava sobre ell, un gran silenci. Els enemics havien d’haver-se equivocat de camí… Va tornar a guardar-lo en l’anell i va reconquerir el seu regnat.

Eixe dia a la ciutat va haver-hi una gran festa … i el rei se sentia molt orgullós de si mateix. En eixe moment, novament l’ancià estava al seu costat i li va dir:

– “Ha arribat el moment que lliges de nou el missatge de l’anell”

– “Què vols dir?”, va preguntar el rei. “Ara estic vivint una situació d’eufòria.”

.- Este missatge no és només per a quan et sents derrotat, també ho és per a quan et sents victoriós.

El rei va obrir l’anell i va llegir el missatge… “AÇÒ TAMBÉ PASSARÀ” I, novament va sentir la pau però l’orgull i l’ego havien desaparegut. Va acabar de comprendre el missatge. Allò roïn era tan transitori com allò bo.

L’ancià li va dir: – “Recorda que tot passa. Cap fet ni cap emoció són permanents. Com el dia i la nit; hi ha moments d’alegria i moments de tristesa. Accepta’ls com a part de la dualitat de la naturalesa perquè són la naturalesa de les coses”

Ja tinc el meu anell #AçòTambéPassarà

Click para comentar
Salir de la versión móvil