Javier Vilalta ha puesto el colofón a la exaltación de Sara Larrazábal y su Corte de Honor con un discurso como mantenedor, lleno de emoción:

«Molt Honorable Senyor Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana; Molt Excel·lent Senyor Enric Morera, president de les Corts Valencianes;Excel·lentíssim Senyor Joan Ribó, alcalde de la ciutat de València; Senyor Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva i president de la Junta Central Fallera; Fallera Major de València, Bellea Infantil d’Alacant, Regina Infantil de les Festes de Castelló, autoritats, falleres majors infantils i presidents infantils de la ciutat,

Fallera Major Infantil de València i la seua Cort d’Honor,

La vida en ocasions et dona regals que mai imagines, de ben segur ningú dels que estem ací, al nàixer,pensaríem que seríem el que som hui, falleretes majors infantils i presidents infantils. Una sort que vull agrair al regidor i al nostre alcalde per confiar en mi per a este acte. És un honor que mai havia somniat, més encara per a una persona que es dedica a la reinserció de persones que han estat a la presó, la solidaritat, la recuperació de persones amb malaltia mental,al cinema documental en matèria de drets humans, i fer-ho a un públic com tots vosaltres, és una gran responsabilitat representar el tercer sector que treballa els 365 dies per atendre aquelles persones a les quals la vida no els ha donat la sort que hui gaudim ací, però que tenen l’esperança en un futur millor, on les falles tenen molt a dir i poder fer-ho a través de la televisió publica valenciana a tots i totes els valencians i valencianes.

Cavil·lant estos dies he descobert moltes coses parelles entre la meua tasca i els valors de la infantesa, igual que el paral·lelisme entre la meua vida i la de la Fallera Major Infantil de València, Sara Larrazábal Bernal.

Des de ben menut el meu major desig era ser faller, era escoltar la Crida, vore la falla al carrer, la pólvora, la música, el foc, la llum, els carrers engalanats i el sentiment em brollava per dins,estava a classe i pensava en la cavalcada infantil, fins i tot no vaig anar a un viatge en el col·le per eixir en ella, els playbacks, la proclamació, la plantà, els coets, els bunyols… I ho vaig ser gràcies a la mare d’un dels meus millors amics, que em va apuntar a una falla de solera. Igual que Sara sóc un apassionat de les falles,com Sara sempre donant-li voltes sobre com millorar la nostra festa, eixa és la raó que hui el net de Cal Negre d’Herbers, un xicotet poble dels Ports, siga el mantenidor de la neta de Rosa i José de Bunyol.

El primer que vaig pensar:¿què és ser el mantenidor de la Fallera Major Infantil de València? Vos convide que penseu, ¡la segona cridada més important! Un orgull i una tremolor recorria el meu cos, fins que vaig conéixer Sara i la seua cort d’honor. He reflexionat molt sobre les Falles i la història fallera, però necessitava ajuda, així que vam decidir fer un estudi amb les protagonistes, Sara i la seua cort d’honor. Elles m’han donat les claus per a saber què són les Falles i perquè són patrimoni de la humanitat.

L’estudi naix d’una pregunta que vos faig, per què sou fallerets i falleretes?

I en la resposta està la raó del que celebrem, hui és el dia mundial faller de l’amor i l’acollida.

Preguntant per València i voltants hem descobert el secret més ben guardat de les falles, ¿on està l’origen de la festa? Que no és altre més que l’alegria i la celebració perquè estem junts després de recórrer un gran viatge. Això es hui l’exaltació! Una gran festa.

Vull contar-vos una història, ¡una historia d’amor, viatges i aventures! De les 391 històries que podria contar hui, n’he destriat una:

Un gran viatge que comença a Bunyol, on hi havia una xiqueta de família de músics que un bon dia va baixar a València. A eixa xiqueta li agradava el ball, la dansa, l’esport. Tant que va ser finalista d’atletisme de la Comunitat Valenciana, en contra de la tradició musical de Los Litros de Bunyol, que es la banda de música del seu poble, sempre somiava viatjar a València, fins que un dia, en plenes Falles, va escapar-se fins a arribar a la gran ciutat, el paradís de les Falles on va visitar els seus carrers engalanats, amb un ambient festiu de barri… coets, gent vestida com vestien els iaios i les iaies, va trobar- se un fum de falles als carrers,grans i xicotetes, però una era especial…

Li va agradar el color, el disseny i va començar a pegar-li la volta a la falla mentres la plantaven, estava a l’encreuament dels carrers Arxiduc Carles i Xiva, una falla de renom on grans artistes han plantat,com ara Juan Huerta, Alfonso Ginés, Pepe Puche, Pedro Santaeulalia… Allí es va fixar en un xiquet que tirava coets,tots dos es van mirar i el falleret, que li deien Gerva, la va convidar a berenar al casal. Bé, la va colar, perquè ella no era fallera i ja sabem que a voltes el majors són molt estrictes… amb els que no són fallers. Des d`eixe dia Rosana, que així li deien a la xiqueta, i Gerva s’escrivien cartes… un sistema molt llunyà del Whatsapp, l’Instagram o el Facebook,i tots els mesos es contaven la seua vida. `

Un bon dia Gerva li va dir:“¿Perquè no et fas fallera?”. I ella li va dir… sóc de Bunyol, ací hi ha falles i la meua família són músics, el meu germà toca el clarinet i, a més, la teua família, això que una xiqueta de fora siga fallera de la capi… Què diran en la teua falla, però van estar de sort,perquè Vicente Sevilla era el iaio de Gerva i fundador de la Falla Arxiduc Carles Xiva i així quedaren… Rosana va començar a baixar a berenar, a sopar, fins que un dia es va enamorar…De ben majors el seu amor va créixer fins a tindre dos xiquetes, Adriana i la doneta que hui és el centre de totes les mirades ací al Palau, Sara.

Viatjar era un dels seus somnis, per això amb una rulot van anar coneixent gent, compartint moments per tota la Comunitat Valenciana fins a descobrir Moncofa, que juntament amb el Perellò gaudixen amb altres amics de la mar Mediterrània, juntament amb la seua falla, Josep Maria Bayarri – Los Isidros, del sector de l’Olivereta, la falla del costat de sa casa.

Este és el primer descobriment, les Falles sond’un fum d’històries,de trobades, d’abraçades i, fins i tot, d’aventures, per si no ho sabeu.

Hui també és el dia de l’amor.

Si no penseu tots els que esteu ací per què sou fallers i falleres, eixe amic al col·le que ens parlava de que bé que s’ho passa el cap de setmana cantant amb el musiclist la cançó d’Aitana el telèfon, fent els playbacks i un dia va i ens convida a un lloc desconegut que es diu casal.

Eixa amigueta que ens ensenya fotos de la falla amb els seus ninots, o un bon dia la descobrim vestida diferent amb una cosa pareguda a dos ensaïmades al cap com la princesa Leia. Eixe xiquet a qui li agrada el teatre i participa en el concurs faller. O fins i tot Mustaffa i Denise, que un any van vindré de vacances amb els seus pares i s’han enamorat de les Falles i són fallers.

O els nostres pares tenen uns nous amics fallers que els conviden a un casal i de cop i volta tenim els amiguets i amiguetes del poble, de la platja, del col·le i els de la falla.

Totes estes 391 histories són històries d’amor, perquè amar es rebre, acceptar, convidar, compartir i gaudir, que és el que feu amb els nous amics i amigues que vàreu acollir sense importar el color, els gustos, si el pares son d’un barri o un altre, o el que feu ara ací, assentats amb presidents i falleres infantils d’altres falles dels barris de València, com El Pilar – Sant Francesc, La Seu – la Xerea – El Mercat, la Saidïa,la Roqueta – Arrancapins, el Canyamelar – el Grau – Natzaret, Russafa, Rascanya,la Malva-rosa – el Cabanyal, Beteró, el Pla del Remei, la Gran Via i l’Olivereta, i així finsa 69 barris, juntament amb Mislata, Burjassot, Benimàmet, Poblats del Sud o del Nord… o de les 90 localitats on es planta falla a la Comunitat Valenciana.

Així ja sabem quina es la primera funció del mantenidor, l’altra és parlar de les xiquetes que m’han ajudat a fer l’estudi, on m’han recordat que les Falles són llum i color, un gran arc de Sant Martí format pel rosa de Daniela, divertida i súper carinyosa; el lila d’Aroa, graciosa i revolucionària; el roig de Raquel, divertida i dolça; el groc de Nani, amable i tendra; el grana de Zaira,alegre amb un gran somriure; el rosa de Marta, educada i expressiva; el verd de Carla, sincera i amorosa; el taronja d’Adriana, calmada i sincera; el blau de Mimpa, propera i presumida; l’argent de Celia, activa i positiva; el verd fosc de Laura, noble i alegre, i el verd claret de Lucia, especial i balladora, conformen junt amb la llum de Sara, un grup de donetes que es donen suport les unes a les altres, en dies tan emotius com hui, i els que vindran. La vostra funció és acompanyar-vos, gaudir, riure i acollir a totes les persones que vos admiren, perquè representeu els valors de la festa, la llum, l’alegria,la diversitat i la força.

Sou un exemple de solidaritat entre donetes que es recolzen, estimen i ajuden. Una qüestió que heu mantindre per al futur, com a dones de la Societat Valenciana.

Heu de saber que tots i totes els xiquets i xiquetes del món podem ser fallers, i fer allò que ens agrada, ballar, dibuixar, cantar, riure, saltar. Sols cal pagar la quota, però molts xiquets i xiquetes volen, però no poden, eixa es la raó, perquè la festa és al carrer, per a disfrutar tota la ciutadania i cada volta ha de estar més oberta a tot el món. I quan dic tot el món, és tot el món.

Imagineu que un xiquet de Campanar o Mislata no poguera ser de la vostra falla perquè els majors diuen que sols pot ser faller de la falla on viu. A que no, veritat?

Això a voltes passa amb els que no són fallers,i per això es important,donat que algun dia sereu majors… i manareu,heu de transmetre l’esperit faller a la societat,que és l’amor i l’acollida.

Totes estes històries les trobem no sols a València… a França, Itàlia, Argentina, Xile, Dénia, Benicarló, la Vall d’Uixó, Borriana fins i tots als Estats Units s’ha plantat falla. ¿No ho sabíeu? I ahí es dona la mateixa màgia. És igual d’on vingues, si eres més prim, més alt, ros, ulls blaus, xinés, sud-americà, asiàtic… Sols hi ha un requisit: estimar la falla. Bé i altres com el bunyols, l’arròs, la paella, els coets, ballar i, per descomptat, l’orxata

Sou l’exemple del respecte, diversitat, ingenuïtat, tendresa i honestedat.

Sou ara els protagonistes del present i del futur de la festa, també les meues assessores. M’han dit que volen que les falles escolten més els xiquets i les xiquetes, que volen participar, volen decidir coses que els afecten, com el monument infantil i, ¿per què no?, ser jurat. ¡Que saben els majors del que agrada als menuts!

I per fi he descobert el secret de les Falles: l’última tasca del mantenidor no és altra més que agrair a la meua Assessora Major la seua ajuda.

Sara, he descobert moltes coses, però la més important es la màgia dels teus ulls, que s’obrin quan parlen de les Falles, de la família, de les companyes Daniela, Aroa, Raquel, Nani, Zaira, Marta, Carla, Adriana, Mimpa, Celia, Laura i Lucia. Tot el temps he trobat de parlar de tu, però tu em parlaves del que estimes, de les persones que t’envolten,els teus iaios, Rosa, José, Aurora i Gerva, les teues dos millors assessores, la teua germana Adriana i la teua padrina Iris, fins i tot de les teues mascotes, Dana i els conillets que fan companyia a la teua germana en la teua absència, i contínuament em parles de les amigues de la cort d’honor.

El més important hui per a tu era que agraira a tot el món el seu suport (indumentaristes, perruquers, amics, tota la gent que està pendent perquè tot estiga perfecte). Per tu revolucionàries el món de les Falles. Com dius sou, el present i futur de la festa. Eres decidida, compromesa, eres fallera per damunt de tot, t’agrada gaudir del casal, dels playbacks, de la falla i la indumentària, futura notària o mestra. Per tu i per mi faríem ara ací un slime gegant com l’altre dia al nostre campament base, ta casa,o un playback. De fet, vam dissenyar una exaltació amb globus d’heli. ¡Imagineu que divertit! Però crec que ens haurien fet fora. O no… No ho sabrem mai.

Però l’altre secret… eres tu. Estic aborronat per la teua bellesa interior, cada volta que somrius ho fas d’alegria, estàs pendent de tot el que tens al costat i això es una virtut amb la qual es naix. Hui eres la representant de les Falles al món, la teua mirada i somriure és eixe just moment que sols passa una primera volta en la vida, la primera ullada, el primer bes. Eres la il·lusió que ha posat tot el món per a preparar l’espolí de hui, els monyos de valenciana, la il·lusió que els artistes fallers de Cap de Suro estan posant per a plantar la teua falla infantil, la mateixa que posa cada faller en l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats. Eres la il·lusió de la primera bombeta que tira un xiqueta en la seua vida, eres la il·lusió del fuster que acabava el remat de la falla, eres la il·lusió del primer premi d’especial, eres la il·lusió de vore la primera mascletà i olorar la pólvora. Eres eixe moment quan per primera volta es veu el mar de la Mediterrània des de la platja de les Arenes.

Vull agrair-te que m’has tornat la màgia de les falles i sols tu eres capaç d’aconseguir això. La meu història com a mantenidor s’acaba ací. Gràcies per la teua acollida i amor estos dies, però des de hui eres Sara Larrazábal Bernal, Fallera Major infantil de València 2019.

En uns minuts tindràs un dels majors honors de la ciutat: conéixer una dona que va nàixer fa 600 anys, per a protegir la primera ong del món, Maides, que atén persones amb malaltia mental, A eixa doneta tots els fallers i falleres li porten flors, flors plenes de peticions, d’agraïments, perquè és una dona que ens empara, es protegix, però sobretot és l’obra social que acull persones que l’únic que necessiten és amor i acollida.

Jo portaré esta florper agrair ser el teu mantenidor i el de la Cortd’honor de 2019.

Gaudiu i transmeteu la vostra il·lusió en allò que teniuper davant, la Crida,l’Exposició del Ninot, la plantà, la despertà, l’Ofrena, els casals que vos rebran amb els braços oberts, la Nit del Foc i la cremà. Hui comença la teua història i la de la cort d’honor fins a arribar a la primavera, on com l’au fènix mai oblidareu el vostre regnat. I recorda quin es el secret: l’amor i l’acollida.

¡Visca València!¡Visca les Falles!»