Fallas
GALERÍA| Las NO fallas de Arrancapins
Publicado
hace 4 añosen
Principios de septiembre. Cuando todos deberíamos estar pensando en el final de las vacaciones de verano, la vuelta al cole y esas cosas nos encontramos respirando el ambiente fallero. Las bandas de música se fusionan con el sonido de las chanclas de algún vecino que vuelve de la playa y los puestos de buñuelos compiten con el de las horchaterías.
Había ganas de vivir la fiesta josefina arrebatada por el dichoso covid dos marzos seguidos, pero no todas la comisiones estaban de acuerdo con celebrar unas fallas en septiembre con el mes de marzo ya asomando en el horizonte.
Es el caso de la comisión Arrancapins que tras su «no» plantà muestra en su monumento su disconformidad con la celebración de fallas atípicas y fuera de lugar. Resumiendo, unas no fallas.
Y así lo ha hecho saber a través de su «no» monumento y de un manifiesto que hicieron público en mayo en el que no dejan títere con cabeza:
MANIFEST DE LA FALLA ARRANCAPINS SOBRE LES FALLES EN SETEMBRE
PLANTÀ, OFRENA I CREMA?
En els moments crítics és on una persona amb responsabilitats ha de donar la talla, clar que cal saber de què som responsables i és ací on Carlos Galiana pot tenir una disculpa: no té ni idea. La gestió del món de les falles durant la pandèmia ha estat un seguit d’ocurrències que no van més enllà dels titulars de la premsa ben domesticada.
La darrera ocurrència, la celebració d’un no-se-sap-molt-bé-què al mes de setembre. A sobre el senyor Galiana s’empara amb el suport d’una assemblea de presidents/es als qui, sense cap mena de rubor, va amenaçar amb un document/xantatge que faria empal·lidir el mateix Vito Corleone per a que votaren que “SI”, que si donaven el vist i plau a eixa darrera ocurrència.
“Plantà, ofrena i crema” res més. Això és el que pensa que són les falles el senyor Galiana? Home, li ha faltat la xurreria.
“Plantà” del que siga i de qualsevol manera, a trossos, amuntonades o en fila, és igual; i té igual també el que pensen els artistes què s’ha de fer amb la seua pròpia obra (una abraçada des d’ací a Escif, tens el nostre suport). Cal buidar els magatzems, que hi ha fira. Això si, ofrena, ofrenes, els 5 dies… i al final la crema, òbviament no cal deixar rastre.
Doncs no, senyor Galiana, per al nostre petit reducte faller no són això les falles, i amb tota certesa tampoc ho són per una gran part dels fallers i falleres que mantenen viva la festa a pesar dels dirigents de les seues falles, que mai els han consultat res tot fent de comparsa del disbarat.
Estaria bé que el senyor Galiana es llegís la documentació que exigia la UNESCO i la que es va presentar per la qual es va donar a les falles el títol de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, honor del que tant i tant parla, així sabria que les falles són un cadafal de mil propostes estètiques, mil colors i mil crítiques, on el que res no tenia o podia, criticava al que ho tenia tot i tot ho podia, fora qui fora, la festa és música nostra, de cants, de bandes, de tabal i dolçaina, de guitarró o de guitarra elèctrica, la festa és pólvora que trona i ens du ritme, formes i colors envoltant el seu aroma. La festa és retrobar amics i amigues, convidar-los als nostres casals, obrir les portes a veïns i vianants i deixar que el mestissatge ens faça més rics. Les falles són l’únic element que han tingut moltes persones immigrants per integrar-se en la seua nova societat, fins i tot el lloc on neixen amistats i amors.
La festa és la benvinguda a la primavera, festa pagana perduda en el temps, que hauria d’haver continuat així sense artefactes de cap confessió religiosa. La festa és cultura d’indumentàries, costums i història.
Si no podem tenir tot açò, millor esperar i fer-ho bé.
Doncs tot açò es redueix per al senyor Galiana i amics, en “Plantà, ofrenes i crema”.
La falta de respecte a la festa i els seus actors és tan colossal que el millor que podria fer vostè és deixar-la en pau ja que és incapaç de respectar-la ni de millorar-la, i crega-nos, hi ha molt per millorar.
A qui beneficia aquesta mesura? qui està darrere d’aquesta decisió? qui l’ha pressionat per prendre-la?…
Caldrà dir també que no és sols vostè el responsable d’aquesta desfeta. Certament arribà vostè de retruc al càrrec, no era la primera opció, però qui el va posar ací on està té també una bona part de responsabilitat en la situació; en posar-lo i en mantenir-lo.
De tots és sabut que les falles són una patata calenta que l’esquerra valenciana ha sigut incapaç de gestionar i normalitzar; des de la lamentable actuació del PSOE després les primeres eleccions que va guanyar nomenant Pere Maroto (salut Pere), secretari General de la JCF i deixant-lo als peus dels cavalls en la més absoluta soledat, fins els nostres dies amb les ocurrències de Galiana. Un deute molt gran i molt profund té l’esquerra amb la festa, la mateixa esquerra que ha vist i consentit que la dreta parasités i manipulés la festa, i el món faller, la dreta s’ha valgut d’ella per treure un bon i ben sucós rendiment polític.
Els que ja portem alguns anys en la fermesa de demostrar que una altra festa és possible no confiem, a curt terme al menys, en que l’esquerra que mana a l’Ajuntament, tinga algun propòsit seriós de fer que alguna cosa canvie, ni en el fons ni en la forma, però alguna vegada s’haurà d’ocupar.
Alguna vegada, i donat el caciquisme que impera a les falles, es podria implantar un sistema informàtic per a que fallers i falleres decidiren votant directament sobre els aspectes importants de la festa. Alguna vegada l’esquerra haurà, per exemple, d’obrir el meló de la dona en la festa: què pensa el moviment feminista de les falleres majors? que pensa Compromís? Ja sabem que el PSOE està encantat; passejant amb la seua brusa i el seu mocador ja estan satisfets i Unides Podem no sabrien ni quan són les falles si no fora perquè veuen al calendari que el 19 de març és festa.
Sols podem confiar en totes aquelles persones que en segon plànol polític i/o administratiu, tenen molt clar que hi ha molt a dir i fer, molt que canviar, confiem en totes aquelles falleres i fallers de base, segrestades per l’autarquia de les seues comissions que veuen i creuen que també al seu àmbit una altra festa seria possible i desitjable.
En resum, demanem respecte i dignitat a la nostra festa; si no es pot fer amb plenitud i dignitat, millor no fer res i esperar. Coratge a totes les falleres i fallers i aquelles persones que voldrien aportar, enriquir i retrobar la festa, des de qualsevol posició o àmbit. Sols vosaltres aneu a tornar la dignitat i l’essència de la festa i aneu a forçar als qui han de prendre decisions per a que, definitivament, les prenguen.
Als que no tenen res a aportar o millorar, almenys que no destorben.
21 de maig de 2021
Associació Cultural Falla Arrancapins
Comparte esto:
- Haz clic para compartir en WhatsApp (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en Facebook (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en Twitter (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para enviar un enlace por correo electrónico a un amigo (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en Telegram (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en LinkedIn (Se abre en una ventana nueva)
Relacionado
Te podría gustar
-
La Falla Arrancapins se ve obligada a aclarar que su ninot critica a Israel por Gaza y no al judaísmo
-
GALERÍA: Estos son los dos trajes oficiales que lucirá la Corte de Honor de la Fallera Mayor de València
-
El PP de Valencia pide a Galiana una rectificación pública tras atribuir el éxito de las Fallas a Compromís
La Exposición del Ninot empezó a contar su historia cuando el Ayuntamiento de Valencia convocó para el ejercicio fallero 1933/34 un concurso de ideas para crear actos para la incipiente Semana Fallera. Dicho concurso lo ganó el artista fallero Regino Mas con su propuesta L’Indult del Foc.
El proyecto estaba dividido en cuatro partes: una cabalgata donde las comisiones falleras llevaban un ninot en pasacalles satírico (hoy Cabalgata del Ninot), a la exposición donde permanecerían hasta el día de antes de la plantà, una cabalgata del Fuego para llevar el ninot desde la falla ganadora, hasta el incipiente Museo del Folklore (hoy Museu Faller).
Es así como Regino Mas recogía la esporádica tradición de las comisiones de indultar elementos valencianos muy simbólicos, o ninots de personalidades o políticos para regalárselos.
Exposición del Ninot: esta es su historia
Es curioso ver como a lo largo de todos estos años, la Exposición del Ninot ha tenido diferentes ubicaciones en la ciudad de Valencia. El Mercado Central (1934-1936), Lonja de la Seda (1940-1996), Mercado Central (1997-2000), Mercado de Russafa (2001-2003), Nuevo Centro (2004-2015), y desde el 2016 en el Museo de Ciencias Príncipe Felipe.
Los premios
Hablando de premios, es en el año 1943 cuando se premió de manera excepcional al mejor grupo de la exposición. Ya en el año 1951, un jurado, premia a los mejores ninots grandes de cada sección.
En 1963 se celebra la I Exposición del Ninot Infantil y en la década de los años 60 y también en los 90, se indultaron más ninots por el Presidente de la JCF y las Falleras Mayores, que actualmente se pueden contemplar en la tercera planta de la sede de la JCF.
Desde el año 1972, un jurado, premia a los mejores ninots infantiles de cada sección, y en 2016 se decide que los mejores ninots de sección se den a conocer en los primeros días de marzo.
Las anécdotas
Otro dato anecdótico, sucedió en el año 1956, cuando se indultaron dos ninots, el Barrendero (José Barea, falla Cádiz-Els Centelles) y Familia de turistas indios (Joan Huerta, falla José Antonio-Duque de Calabria). El primero, un retrato que incumplía la norma redactada pero que no se aplicó, quedó en primer lugar, adoptándose la decisión de indultar también el que quedó en segundo lugar.
A partir del año 1996, se limitaron medidas para los ninots presentados a la Exposición del Ninot. El ninot indultado ese año, Espantapájaros, se excedió de medidas y fue vetado los primeros días, hasta que quitó lo que sobraba para entrar en medidas, remontando en votos hasta ganar.
La exposición abandona La Lonja
Para las fallas de 1996/97, se tuvo que buscar una ubicación diferente para la Exposición del Ninot, dado que en diciembre, el edificio de la Lonja se declaró Patrimonio Material de la Humanidad por la UNESCO, y se limitaron los actos y exposiciones dentro.
Sistema de votación de la Exposición del Ninot
Cabe recordar que el sistema de votación popular para elegir los ninots indultats es único en el mundo como método de incorporación de piezas a un museo, siendo en sí un elemento patrimonial por mantenerse intacto este proceso desde su inicio.
Latorre y Sanz son los artistas que más ninots indultats grandes (6) seguidos han conseguido (1998-2003), seguidos con 4 ninots los artistas Vicente Luna, Vicente Agulleiro y Manolo Algarra. En infantiles, Hermógenes Aroca y Juan Canet son los que más ninots indultats infantiles seguidos han conseguido (3).
Hasta la fecha, un total de 36 artistas falleros ha conseguido salvar un ninot grande de las fallas, y 22 artistas falleros con ninot indultat infantil. Y un total de 47 comisiones falleras diferentes han incluido su nombre en este listado.
Puedes seguir toda la actualidad visitando Official Press o en nuestras redes sociales: Facebook, Twitter o Instagram y también puedes suscribirte a nuestro canal de WhatsApp.
Comparte esto:
- Haz clic para compartir en WhatsApp (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en Facebook (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en Twitter (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para enviar un enlace por correo electrónico a un amigo (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en Telegram (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en LinkedIn (Se abre en una ventana nueva)








Tienes que estar registrado para comentar Acceder