Principios de septiembre. Cuando todos deberíamos estar pensando en el final de las vacaciones de verano, la vuelta al cole y esas cosas nos encontramos respirando el ambiente fallero. Las bandas de música se fusionan con el sonido de las chanclas de algún vecino que vuelve de la playa y los puestos de buñuelos compiten con el de las horchaterías.

Había ganas de vivir la fiesta josefina arrebatada por el dichoso covid dos marzos seguidos, pero no todas la comisiones estaban de acuerdo con celebrar unas fallas en septiembre con el mes de marzo ya asomando en el horizonte.

Es el caso de la comisión Arrancapins que tras su «no» plantà muestra en su monumento su disconformidad con la celebración de fallas atípicas y fuera de lugar. Resumiendo, unas no fallas.

Y así lo ha hecho saber a través de su «no» monumento y de un manifiesto que hicieron público en mayo en el que no dejan títere con cabeza:

MANIFEST DE LA FALLA ARRANCAPINS SOBRE LES FALLES EN SETEMBRE
PLANTÀ, OFRENA I CREMA?

En els moments crítics és on una persona amb responsabilitats ha de donar la talla, clar que cal saber de què som responsables i és ací on Carlos Galiana pot tenir una disculpa: no té ni idea. La gestió del món de les falles durant la pandèmia ha estat un seguit d’ocurrències que no van més enllà dels titulars de la premsa ben domesticada.

La darrera ocurrència, la celebració d’un no-se-sap-molt-bé-què al mes de setembre. A sobre el senyor Galiana s’empara amb el suport d’una assemblea de presidents/es als qui, sense cap mena de rubor, va amenaçar amb un document/xantatge que faria empal·lidir el mateix Vito Corleone per a que votaren que “SI”, que si donaven el vist i plau a eixa darrera ocurrència.

“Plantà, ofrena i crema” res més. Això és el que pensa que són les falles el senyor Galiana? Home, li ha faltat la xurreria.

“Plantà” del que siga i de qualsevol manera, a trossos, amuntonades o en fila, és igual; i té igual també el que pensen els artistes què s’ha de fer amb la seua pròpia obra (una abraçada des d’ací a Escif, tens el nostre suport). Cal buidar els magatzems, que hi ha fira. Això si, ofrena, ofrenes, els 5 dies… i al final la crema, òbviament no cal deixar rastre.

Doncs no, senyor Galiana, per al nostre petit reducte faller no són això les falles, i amb tota certesa tampoc ho són per una gran part dels fallers i falleres que mantenen viva la festa a pesar dels dirigents de les seues falles, que mai els han consultat res tot fent de comparsa del disbarat.

Estaria bé que el senyor Galiana es llegís la documentació que exigia la UNESCO i la que es va presentar per la qual es va donar a les falles el títol de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, honor del que tant i tant parla, així sabria que les falles són un cadafal de mil propostes estètiques, mil colors i mil crítiques, on el que res no tenia o podia, criticava al que ho tenia tot i tot ho podia, fora qui fora, la festa és música nostra, de cants, de bandes, de tabal i dolçaina, de guitarró o de guitarra elèctrica, la festa és pólvora que trona i ens du ritme, formes i colors envoltant el seu aroma. La festa és retrobar amics i amigues, convidar-los als nostres casals, obrir les portes a veïns i vianants i deixar que el mestissatge ens faça més rics. Les falles són l’únic element que han tingut moltes persones immigrants per integrar-se en la seua nova societat, fins i tot el lloc on neixen amistats i amors.

La festa és la benvinguda a la primavera, festa pagana perduda en el temps, que hauria d’haver continuat així sense artefactes de cap confessió religiosa. La festa és cultura d’indumentàries, costums i història.

Si no podem tenir tot açò, millor esperar i fer-ho bé.

Doncs tot açò es redueix per al senyor Galiana i amics, en “Plantà, ofrenes i crema”.

La falta de respecte a la festa i els seus actors és tan colossal que el millor que podria fer vostè és deixar-la en pau ja que és incapaç de respectar-la ni de millorar-la, i crega-nos, hi ha molt per millorar.

A qui beneficia aquesta mesura? qui està darrere d’aquesta decisió? qui l’ha pressionat per prendre-la?…

Caldrà dir també que no és sols vostè el responsable d’aquesta desfeta. Certament arribà vostè de retruc al càrrec, no era la primera opció, però qui el va posar ací on està té també una bona part de responsabilitat en la situació; en posar-lo i en mantenir-lo.

De tots és sabut que les falles són una patata calenta que l’esquerra valenciana ha sigut incapaç de gestionar i normalitzar; des de la lamentable actuació del PSOE després les primeres eleccions que va guanyar nomenant Pere Maroto (salut Pere), secretari General de la JCF i deixant-lo als peus dels cavalls en la més absoluta soledat, fins els nostres dies amb les ocurrències de Galiana. Un deute molt gran i molt profund té l’esquerra amb la festa, la mateixa esquerra que ha vist i consentit que la dreta parasités i manipulés la festa, i el món faller, la dreta s’ha valgut d’ella per treure un bon i ben sucós rendiment polític.

Els que ja portem alguns anys en la fermesa de demostrar que una altra festa és possible no confiem, a curt terme al menys, en que l’esquerra que mana a l’Ajuntament, tinga algun propòsit seriós de fer que alguna cosa canvie, ni en el fons ni en la forma, però alguna vegada s’haurà d’ocupar.

Alguna vegada, i donat el caciquisme que impera a les falles, es podria implantar un sistema informàtic per a que fallers i falleres decidiren votant directament sobre els aspectes importants de la festa. Alguna vegada l’esquerra haurà, per exemple, d’obrir el meló de la dona en la festa: què pensa el moviment feminista de les falleres majors? que pensa Compromís? Ja sabem que el PSOE està encantat; passejant amb la seua brusa i el seu mocador ja estan satisfets i Unides Podem no sabrien ni quan són les falles si no fora perquè veuen al calendari que el 19 de març és festa.

Sols podem confiar en totes aquelles persones que en segon plànol polític i/o administratiu, tenen molt clar que hi ha molt a dir i fer, molt que canviar, confiem en totes aquelles falleres i fallers de base, segrestades per l’autarquia de les seues comissions que veuen i creuen que també al seu àmbit una altra festa seria possible i desitjable.

En resum, demanem respecte i dignitat a la nostra festa; si no es pot fer amb plenitud i dignitat, millor no fer res i esperar. Coratge a totes les falleres i fallers i aquelles persones que voldrien aportar, enriquir i retrobar la festa, des de qualsevol posició o àmbit. Sols vosaltres aneu a tornar la dignitat i l’essència de la festa i aneu a forçar als qui han de prendre decisions per a que, definitivament, les prenguen.

Als que no tenen res a aportar o millorar, almenys que no destorben.

21 de maig de 2021
Associació Cultural Falla Arrancapins