Síguenos

Fallas

GALERÍA| Las NO fallas de Arrancapins

Publicado

en

Principios de septiembre. Cuando todos deberíamos estar pensando en el final de las vacaciones de verano, la vuelta al cole y esas cosas nos encontramos respirando el ambiente fallero. Las bandas de música se fusionan con el sonido de las chanclas de algún vecino que vuelve de la playa y los puestos de buñuelos compiten con el de las horchaterías.

Había ganas de vivir la fiesta josefina arrebatada por el dichoso covid dos marzos seguidos, pero no todas la comisiones estaban de acuerdo con celebrar unas fallas en septiembre con el mes de marzo ya asomando en el horizonte.

Es el caso de la comisión Arrancapins que tras su «no» plantà muestra en su monumento su disconformidad con la celebración de fallas atípicas y fuera de lugar. Resumiendo, unas no fallas.

Y así lo ha hecho saber a través de su «no» monumento y de un manifiesto que hicieron público en mayo en el que no dejan títere con cabeza:

MANIFEST DE LA FALLA ARRANCAPINS SOBRE LES FALLES EN SETEMBRE
PLANTÀ, OFRENA I CREMA?

En els moments crítics és on una persona amb responsabilitats ha de donar la talla, clar que cal saber de què som responsables i és ací on Carlos Galiana pot tenir una disculpa: no té ni idea. La gestió del món de les falles durant la pandèmia ha estat un seguit d’ocurrències que no van més enllà dels titulars de la premsa ben domesticada.

La darrera ocurrència, la celebració d’un no-se-sap-molt-bé-què al mes de setembre. A sobre el senyor Galiana s’empara amb el suport d’una assemblea de presidents/es als qui, sense cap mena de rubor, va amenaçar amb un document/xantatge que faria empal·lidir el mateix Vito Corleone per a que votaren que “SI”, que si donaven el vist i plau a eixa darrera ocurrència.

“Plantà, ofrena i crema” res més. Això és el que pensa que són les falles el senyor Galiana? Home, li ha faltat la xurreria.

“Plantà” del que siga i de qualsevol manera, a trossos, amuntonades o en fila, és igual; i té igual també el que pensen els artistes què s’ha de fer amb la seua pròpia obra (una abraçada des d’ací a Escif, tens el nostre suport). Cal buidar els magatzems, que hi ha fira. Això si, ofrena, ofrenes, els 5 dies… i al final la crema, òbviament no cal deixar rastre.

Doncs no, senyor Galiana, per al nostre petit reducte faller no són això les falles, i amb tota certesa tampoc ho són per una gran part dels fallers i falleres que mantenen viva la festa a pesar dels dirigents de les seues falles, que mai els han consultat res tot fent de comparsa del disbarat.

Estaria bé que el senyor Galiana es llegís la documentació que exigia la UNESCO i la que es va presentar per la qual es va donar a les falles el títol de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, honor del que tant i tant parla, així sabria que les falles són un cadafal de mil propostes estètiques, mil colors i mil crítiques, on el que res no tenia o podia, criticava al que ho tenia tot i tot ho podia, fora qui fora, la festa és música nostra, de cants, de bandes, de tabal i dolçaina, de guitarró o de guitarra elèctrica, la festa és pólvora que trona i ens du ritme, formes i colors envoltant el seu aroma. La festa és retrobar amics i amigues, convidar-los als nostres casals, obrir les portes a veïns i vianants i deixar que el mestissatge ens faça més rics. Les falles són l’únic element que han tingut moltes persones immigrants per integrar-se en la seua nova societat, fins i tot el lloc on neixen amistats i amors.

La festa és la benvinguda a la primavera, festa pagana perduda en el temps, que hauria d’haver continuat així sense artefactes de cap confessió religiosa. La festa és cultura d’indumentàries, costums i història.

Si no podem tenir tot açò, millor esperar i fer-ho bé.

Doncs tot açò es redueix per al senyor Galiana i amics, en “Plantà, ofrenes i crema”.

La falta de respecte a la festa i els seus actors és tan colossal que el millor que podria fer vostè és deixar-la en pau ja que és incapaç de respectar-la ni de millorar-la, i crega-nos, hi ha molt per millorar.

A qui beneficia aquesta mesura? qui està darrere d’aquesta decisió? qui l’ha pressionat per prendre-la?…

Caldrà dir també que no és sols vostè el responsable d’aquesta desfeta. Certament arribà vostè de retruc al càrrec, no era la primera opció, però qui el va posar ací on està té també una bona part de responsabilitat en la situació; en posar-lo i en mantenir-lo.

De tots és sabut que les falles són una patata calenta que l’esquerra valenciana ha sigut incapaç de gestionar i normalitzar; des de la lamentable actuació del PSOE després les primeres eleccions que va guanyar nomenant Pere Maroto (salut Pere), secretari General de la JCF i deixant-lo als peus dels cavalls en la més absoluta soledat, fins els nostres dies amb les ocurrències de Galiana. Un deute molt gran i molt profund té l’esquerra amb la festa, la mateixa esquerra que ha vist i consentit que la dreta parasités i manipulés la festa, i el món faller, la dreta s’ha valgut d’ella per treure un bon i ben sucós rendiment polític.

Els que ja portem alguns anys en la fermesa de demostrar que una altra festa és possible no confiem, a curt terme al menys, en que l’esquerra que mana a l’Ajuntament, tinga algun propòsit seriós de fer que alguna cosa canvie, ni en el fons ni en la forma, però alguna vegada s’haurà d’ocupar.

Alguna vegada, i donat el caciquisme que impera a les falles, es podria implantar un sistema informàtic per a que fallers i falleres decidiren votant directament sobre els aspectes importants de la festa. Alguna vegada l’esquerra haurà, per exemple, d’obrir el meló de la dona en la festa: què pensa el moviment feminista de les falleres majors? que pensa Compromís? Ja sabem que el PSOE està encantat; passejant amb la seua brusa i el seu mocador ja estan satisfets i Unides Podem no sabrien ni quan són les falles si no fora perquè veuen al calendari que el 19 de març és festa.

Sols podem confiar en totes aquelles persones que en segon plànol polític i/o administratiu, tenen molt clar que hi ha molt a dir i fer, molt que canviar, confiem en totes aquelles falleres i fallers de base, segrestades per l’autarquia de les seues comissions que veuen i creuen que també al seu àmbit una altra festa seria possible i desitjable.

En resum, demanem respecte i dignitat a la nostra festa; si no es pot fer amb plenitud i dignitat, millor no fer res i esperar. Coratge a totes les falleres i fallers i aquelles persones que voldrien aportar, enriquir i retrobar la festa, des de qualsevol posició o àmbit. Sols vosaltres aneu a tornar la dignitat i l’essència de la festa i aneu a forçar als qui han de prendre decisions per a que, definitivament, les prenguen.

Als que no tenen res a aportar o millorar, almenys que no destorben.

21 de maig de 2021
Associació Cultural Falla Arrancapins

Advertisement
Click para comentar

Tienes que estar registrado para comentar Acceder

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Fallas

GALERÍA| Los trajes de Maria Estela Arlandis, Fallera Mayor de Valencia 2024

Publicado

en

trajes Maria Estela Arlandis
Foto: José Espolín

Hacemos un repaso de los trajes de María Estela Arlandis como Fallera Mayor de Valencia 2024. Las mujeres que ostentan este cargo son una representación mundial de la fiesta en todos los sentidos y es por ello que cuidan con mimo cada gesto, detalle e indumentaria.

Así lo ha demostrado María Estela Arlandis, a través de los numerosos trajes que ha estrenado y lucido desde su nombramiento como Fallera Mayor de Valencia el pasado mes de octubre.

Los trajes de María Estela Arlandis Ferrando:

Madreperla

Se descubría al mundo el secreto mejor guardado y María Estela sorprendió con el Madreperla para el espolín oficial de su Exaltación como máxima representante del mundo fallero infantil y tejido por Garín.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Imágenes: JCF

Un ‘Santa Catalina’ de color castaña, el segundo traje oficial de María Estela Arlandis

El segundo traje oficial lo lucía para la exaltación de su compañera de reinado, Marina García Arribas, Fallera Mayor Infantil  de Valencia. Marián Indumentaria Valenciana ha sido la encargada de confeccionar los segundos trajes de la Fallera Mayor de Valencia y su Corte de Honor

Verde musgo para su proclamación

Este traje del siglo XVIII lo estrenó para la presentación de esbozos de la agrupación Quatre Carreres. Para ella este traje siempre ha sido muy especial porque el color verde ha sido importante en su casa. El traje de su madre era verde y el de infantil de la madre también. Cuando vio ese verde le enamoró y vio el sentido del significado del color verde y su familia.

Un traje especial para su regreso a Quatre Carreres

Un ‘guiño’ especial en cuanto a su indumentaria valenciana se refiere. Es de uno de los vestidos que lució en 2010 como Fallera Mayor Infantil de su falla y que ha querido ‘rescatar y darle una nueva forma’ para este año y acto tan simbólico.

Maria Estela Arlandis traje Lyon Quatre Carreres

Imagen: JCF/Familia Arlandis-Ferrando

El geranio ‘Imperium’

Es un dibujo de la colección privada de Eduardo Cervera, inspirado en una tela antigua que solía emplearse para ornamentación en palacios imperiales, y tejida por Vives y Marí. Una seda estrecha de damasco, con un fondo geranio tramado en hilo de seda en un verde musgo.

El Carpio de María Estela Arlandis

Eduardo Cervera, detalla sobre este traje en realidad «es una tapicería italiana de seda dado que en países como Italia o Rusia se utilizan estas sedas como alta gama de tapicerías».

Un traje que Cervera confeccionó al estilo del siglo XVIII y combinando manteletas de Hijas de Carmen Esteve, bordadas en oro viejo sobre batista de algodón.

El traje ‘Marineta’

Se trata de una seda estrecha tejida en los telares de Vives y Marí, en color ciruela, con el dibujo que lleva por nombre ‘Marineta’.

El exclusivo traje de María Estela Arlandis en ‘Una festa per a Tots’

Se trata una seda estrecha en color azul porcelana tejida en los telares de Vives y Marí. Luce un dibujo de la colección propia de Eduardo Cervera que lleva por nombre ‘Antoinette’. El dibujo está extraído de una casulla antigua, una pieza de principios del siglo XIX. Todos los colores del traje buscan realizar un engamado de colores cálidos que van desde el granate más oscuro, al salmón más clarito.

Toledo en negro

Seda negra doble de ancho, tejida por Compañía de la Seda el fondo es color negro y combinan las flores en tonos empolvados rosas y azules, como diferencia significativa han arriesgado con ramas en color marrón, normalmente se suelen elegir tonos verdes, este detalle hace destacar más el metal oro que se ha escogido.

Rosa para la entrada de bandas

Confeccionado por Enrique Cortés  una seda de Compañia Valenciana de la Seda y aderezo de Art Antic ha completado su indumentaria con estas bonitas de manteletas de Artesanía Viana bordadas en batista beige en oro envejecido con dibujo tradicional. En ella destaca el canto que va con orilla doblada y rematado con entredos.

 

Imagen: Fotofilmax

«El Clavel», un dibujo nuevo y exclusivo para María Estela Arlandis

El tejido es un dibujo exclusivo, de la colección privada de Edu Cervera,  está sacado de una capa pluvial antigua, de finales del siglo XVIII, que ha reproducido Compañía Valenciana de la Seda en seda estrecha.

Imágenes: JCF y Toni Cortés

 

Un espectacular «San Felipe» en color petróleo

Este especial brocatel de Compañía Valenciana de la Seda, está tejido en seda estrecha,  y ha sido tintado en un color exclusivo para ella, en tono petróleo con metal champange. Para el corpiño, María Estela se ha decantado por un damasco de seda al tono del traje con un puño vuelto abotonado en metal.

Imágenes: Toni Cortés

Amarillo doré

Se trata de una seda estrecha de nombre Carpí, en color amarillo doré, con tramas de oro envejecido y colores empolvados, una tela de Compañía Valenciana de la Seda.

Imágenes: JCF y Tamayo Fotografía

Color ámbar para la inauguración de la Exposición del Ninot

La tela con la que se ha confeccionado el vestido en tono ámbar, es el dibujo L’Horta, de la colección exclusiva de su indumentarista,  Eduardo Cervera.

Imágenes: JCF y Toni Cortés

Un traje ‘Azucena’ marengo, regalo del Gremio de Sastres y Modistas a María Estela Arlandis

Se trata de un traje de valenciana de finales del s. XIX y principios del s. XX, con mangas de farol. La tela es un brocatel de seda estrecha y el dibujo “Azucena” tejido por Compañía Valenciana de la Seda.

 

 

Traje ‘Clarita’ para el 1 de Marzo

El tejido que se trata de una seda en tafetán, concretamente es el dibujo Clarita en color papaya y trama en color crudo de Compañía Valenciana de la seda.

Espolín San Rafael para la Crida de María Estela Arlandis

María Estela Arlandis ha estrenado este precioso espolín San Rafael en color garnet con 24 tramas de color y 3 metales tejido por Compañía Valencia de la seda.

 

El traje para las Fuerzas Armadas

Para esta ocasión, la Fallera Mayor depositó toda su confianza en Eduardo Cervera, eligiendo un dibujo de su colección privada, en concreto el dibujo «Gran Gala» en azul infante, tejido en seda estrecha por Vives i Marí.

María Estela Arlandis en el Día de la Mujer

El tejido es  de sedica en color arena y para el el colorido se ha seleccionado en tonos rosas, que representa la floración y el renacer de todas esas mujeres que florecen  día a día, que son trabajadoras y luchan por salir adelante de manera independiente.

El nombre de este dibujo en homenaje a la madre de María Estela, bautizando con su apellido «Ferrando», en honor a Inma.

Quien conoce a Inma la definen como una mujer admirable por ser trabajadora, una madre dedicada en cuerpo y alma a sus hijos,  y una luchadora por su vida y en salir adelante en momentos difíciles que le puso la vida, pero que Inma pudo en aquel 2013 con todo ello.

Imágenes: JCF

Azul Atlantis

Traje de @eduardo_cervera.v con un dibujo de nombre “El Fallero”  En seda 100% color Atlántis. Dibujo sacado de una casulla antigua del siglo XIX.

Imágen: Boro Peiró

Continuar leyendo